|
| |
Any 1891: Neix el basketball
El bàsquet va néixer com a complement de l'educació fisica en el col.legi de joves cristians de Springfield (Massachussets-EUA). La direcció del col.legi estava procupada pel poc interès que mostraven els alumnes per l'educació fisica i va demanar a James Naismith, professor d'educació fisica d'aquesta escola, que organitzés o inventés un joc per a intercalar en els exercicis de gimnàs. El senyor Naismith va inventar un joc amb tretze regles que va ser exposat al tauló d'anuncis del col.legi: es tractava de fer "encistellaments" ja que les porteries constaven d'un pal amb una cistella de préssecs a dalt. El més curiós és que tenien forçosament una escala al costat per a poder treure les pilotes "encistellades". Això succeïa l'any 1891. Aquest esport va triomfar en els Estats Units ja que tenia les millors característiques que es poden demanar a un esport: en el marcatge al contrari ens basem en el respecte, no es pot discutir, s'ha d'actuar sempre en funció als altres companys de l'equip, s'han d'acatar les decisions de l'àrbitre i, finalment, quan un jugador comet una infracció ha d'aixecar el braç en reconeixement d'aquesta.
|
James Naismith |
Any 1921: El bàsquet arriba a Espanya

Pare Eusebi Millan |
El bàsquet va aparèixer a Espanya, concretament a Catalunya l'any 1921. Fou introduït pel pare Eusebi Millan que havia conegut aquest joc durant la seva estada a la Habana. Quan va tornar de Cuba va passar a exercir al Col.legi de Sant Anton de Barcelona. No tenia el reglament del basketball ni havia pres cap nota sobre aquest: només amb el que recordava de memòria, començà a ensenyar-lo als seus alumnes. Així, va fer instal.lar els taulells a sobre de les porteries del camp de futbol. Els equips formats per set jugadors per banda jugaren aquest partit botant la pilota de porteria en porteria fins acabar esgotats. Llavors es van adonar de les dimensions exagerades del terreny de joc i les reduïren a 43 x 24 m (actualment tenen 28 x 15).
Els dos primers equips foren el Laietà i el Patrie que varen jugar el primer partit oficial de bàsquet en el camp de l'Europa, i el primer campionat celebrat el 1923 fou guanyat pel Patrie.
|
Any 1932: Comença el bàsquet a Granollers
|
A Granollers, el bàsquet es va introduir a començaments del 1932. Francesc Lorenzo, atleta del Barcelona, estava casat amb una granollerina i passava els caps de setmana a Granollers; aprofitava els dies de festa i s'entrenava en atletisme en el camp de futbol del carrer Girona. Durant l'hivern, en el gimnás de Barcelona, havia après el joc del bàsquet i aviat ese sentí captivat per la bellesa de l'esport i, sobretot, per la seva utilitat com a complement de l'educació fisica. No va trigar en ensenyar-lo als altres companys atletes de Granollers, els quals també se sentiren molt aviat atrets per aquest nou esport.
Durant l'any 1932, un grup de noies, totes elles amigues solian presenciar els diumenges els entrenaments i competicions atlètiques que es celebraven al carrer Girona. Els va cridar molt l'atenció el veure un grup d'atletes que practicaven un joc que consistia en introduir la pilota dins d'un cercle d'una porteria. Entre elles es van anar engrescant i, amb una mica de por, preguntaren si elles podrien dedicar-se a aquest nou joc.
En Francesc Lorenzo les va atendre i ja es posaren d'acord per a començar formalment els entrenaments el proper diumenge al matí. Això mogué a la Junta del Granollers S.C., que llavors estava presidida pel Sr. Joan Mauri, a constituir la secció de bàsquet d'aquesta entitat. Granollers tenia llavors uns 12.000 habitants i hi avia moltes coses a les quals les dones no podien accedir. Només cal recordar que els familiars d'una jugadora s'enteraren que per entrenar-se s'equipava i es treia les mitges i no la deixaren jugar més....Però elles eran joves, boniques i modernes i no en feien cas de les crítiques que els feien per tot arreu.
Els entrenaments van continuar amb una gran voluntat i fou tant notable el progrés de les alumnes de Lorenzo que aviat es pensà en la presentació de l'equip en un partit podríem dir-ne oficial. Finalment, el partit tingué lloc el 6 de març del 1932. L'equip oponent fou la U.D. Sants, club que llavors era un dels més coneguts de Catalunya. El partit fou un èxit. Fou jugat per la tarda com a preliminar d'un partit de futbol i replegà a gran nombre de persones per a animar a les granollerines. El resultat va ser un contundent 6-14 per a les visitants. Marcar sis punts fou una heroïcitat. L'equip del S.C. Granollers que va protagonitzar aquesta proesa fou: M. Pont, A. Vilaplana, R. Padró, M. Gelabert, E. Guix, M. Oliveras i C. Padró. |
Francesc Lorenzo

Primer Partit de Bàsquet Femení
"Tòfol" linier, M. Pont, A. Vilaplana, R. Padró, M. Gelabert, E. Guix, M. Oliveras, C. Padró i Francesc Mateo (Àrbitre)
|
1932 a 1936

Primer Equip Bàsquet Masculí
Lorenzo, Piera, Aranda, Pujol, A. Lorenzo, Dorsé i Riera.
|
Les noies avian donat el primer pas. Posteriorment es crea l'equip masculí; Lorenzo disposà dels atletes Piera, Aranda, Pujol, Riera, Dorsé i A. Lorenzo. El primer partit el jugaren el 5 de Juny de 1932 a Mataró, acabant amb el resultat 18-12 per als locals. El bàsquet és ja en marxa.
Els diumenges que hi havia partit pels matins, es col.locaven les cistelles sobre el camp de futbol amb unes pedres pesants per a inmobilitzar-les. Es preparaven les pilotes; tan sols n'hi havia dues, la nova per als partits i la vella per als entrenaments. En aquells temps es jugava amb dos defenses, un mig i dos davanters. La missió dels defenses era frenar els devanters i donar pilotes al mig de l'equip; aquest s'encarregava de distribuir-les als davanters millor situats. Ells, aleshores, havian de demostrar la seva habilitat esquivant els defenses i encistellant. Els jugadors més forts sempre jugaven de defenses, el més alt era el mig i normalment els davanters eren els més baixos. En el nostre equip, degut a les seves facultats, jugava Lorenzo de mig i Dorsé complia molt bé, malgrat la seva alçada, ja que era un autèntic corcó per als defenses i aconseguia un bon nombre de cistelles per partit.
A les caramelles de l'any 1934 el cor de can Mariano d'Amics de la Unió els dedicaren a les nostres noies aquest popurri:
"En el carrer Girona s'han presentat unes xicotetes
que ens fan passar bons "ratos" amb les pilotetes,
Ai...Ai... de pilota en mengen cada dia
Ai...Ai... ho pot veure tothom qui vol
Ai...Ai... ara s'ha presentat el bàsquet-bool"
En el decurs de l'any 1935 ja no hi ha partits amistosos, però continuen amb els seus entrenaments. Aquest mateix any, l'equip es veié augmentat per un altre grup de noies que començaren els entrenaments amb les "veteranes", però malauradament no hi va haver continuïtat. Degut a la situació política i a la inseguretat que es respirava en aquells moments, deixaren d'entrenar i finalment els equips es disolgueren. |
1940-1945. Post-guerra. Reorganització del bàsquet
La guerra fou fatal per al bàsquet i per a l'esport en general. Del 1936 al 1939 va desaparèixer per complet. Els terrenys de joc van ser devastats i les cistelles van acabar cremades.Eran temps difícils. Els antics jugadors havian sofert les conseqüències de la guerra i estavan dispersos; els mes joves restaven a l'exèrcit. La presió política del moment va ser la causa de la desaparició de molts clubs i d'altres, per a poder continuar, van cambiar el nom. Així, el Granollers S.C., passava a dir-se Club Deportivo Granollers.
Uns joves que abans de la guerra, quan encara eran nens, seguien amb afecció els partits del carrer Girona, varen decidir continuar l'obra de Lorenzo. Francesc Llobet, que després fora un destacat atleta, i Salvador Alberch varen ser els organitzadors del bàsquet després del parèntesi de la guerra. No hi havia cap altra sortida que no fos passar per la Organización Juvenil de Falange Española. Per una disposició governamental, quedaren prohibides les activitats esportives en grups. Només podian fer-se per mediació de l'Organización Juvenil (O.J.) o d'algun club degudament legalitzat. Després de quatre anys perduts en què la joventut no pogué rebre l'educació escaient, la delegació de Granollers de l'O.J. es disposà a recuperar el temps perdut. Aleshores Esteve Duran era al davant de la Delegació de Granollers, un home que sempre havia estimat Granollers per damunt de tot.
Francesc Llobet, el noi de cal veterinari, J.A. Morera de telèfons, en Canal Baliu de la sabateria, S. Alberch, J. Ulldemolins i J. Rovira varen ésser els primers "cinc" que jugaren els primers partits; feien els desplaçaments a la Garriga, Parets, Cardedeu o Llinars amb bicicleta. Al llarg d'aquest primer any no van guanyar ni un sol partit i no es van desanimar, ans al contrari, miraven de convèncer nous jugadors per ampliar l'escassa plantilla, cosa dificilíssima ja que el bàsquet era mirat amb un cert somriure. L'any 1941 es va celebrar el primer campionat local en el que hi participan Mollet, la Garriga, Parets, Llinars, Cardedeu i Granollers. L'any 1942 es constitueix la primera junta directiva del F.J. Granollers i el equip es federa. Aquesta junta está formada per:
President: Joan Cot
Secretari: Josep Rovira
Tresorer: Joan Serra
Vocals: S. Alberch, J. Arenau i J.A. Morera
Delegat Federació: Carles Vallbona
Delegat Equip: Frederic Aragonés
La junta comença a treballar i fa l'inscripció de l'equip al Campionat de Catalunya, en el que jugaria el nostre equip durant les seguents temporades. Durant aquest periode, el nostre terreny de joc fou el camp de bàsquet del pati de la Falange.
|

Primer Equip després de la guerra
Canal Baliu, F. Llobet, J.A. Morera, J. Ulldemolins i J. Rovira

Partit Amistós. Pati de Falange.
|
Anys 1946-1949: Començem a obtenir títols

Fase Final Copa Catalunya 1946.
Sr. Bosch (Delegat), J. Rovira, E. Ferrer, O. Montañà, J. Santaeugènia, J. Arenas i R. Herrero

Frederic Aragonés
Primer President del Club Bàsquet Granollers

Primer partit oficial del C.B. Granollers. Octubre 1946.
J. Valls, O. Montañà, J. Grau, J. Rovira, J. Santaeugènia, A. Castelló, E. Ferrer i J. Arenas.

Pare Jaume
|
Després de de quatre temporades de resultats mediocres, l'any 1946 l'F.J. Granollers es proclama campió de la provincia de Barcelona i es guanya una plaça per la final "a quatre" que es disputava a Lleida els dies 14 i 15 d'abril. En la semifinal, l'F.J. Granollers guanya devant l'F.J. Tarragona per un contundent 17 a 49. La final es va jugar entre l'F.J. Granollers i l'F.J. Girona; la pallissa fou sensacional:
F.J. Granollers: 68
F.J. Girona: 11
Amb aquest resultat, el F.J. Granollers es proclamà Campió de Catalunya. S'ha de tenir en compte que els partits eran més curts que els que es juguen actualment. No s'aturava mai el rellotge i cada part durava minuts exactes. E. Ferrer, jugador fitxat aquesta temporada procedent de l'E.O. Sabadell, va batre el seu rècord personal amb 48 punts, record que s'ha mantingut fins ara.
El canvi de la política a Espanya va condicionar la retirada dels ajuts económics i la secció de bàsquet de F.J. es disolgué. Ara, quan el bàsquet era en ple apogeu i amb un equip jove amb tantes possibilitats, va veure's abocat a la crisi. Però el bàsquet havia de continuar i l'octubre de 1946 es constitueix el Club Bàsquet Granollers amb la seva primera junta directiva:
President: Frederic Aragonés
Vice-President: Joan Cot
Secretari: Esteve Ferrer
Tresorer: Joan Serra
Vocal Federació: Oriol Montañà
Vocal Material: Joaquim Valls
Vocal Propaganda: Jaume Arenas
Vocals: J.A. Santaeugènia, Pere Reus i Josep Ulldemolins
En aquesta primera junta, a part del mateix president i en Joan Cot i Josep Ulldemolins que aportaven la seva experiència i "veterania", el reste de membres de la junta eren jugadors en actiu. El camp de bàsquet del pati de la Falange es transforma en la "pista rosa": es pavimentà el terreny de joc amb un asfalt de color rosa, es construí una grada lateral i una doble al fons per a l'orquestra. El 10 de novembre de 1946 s'ha de jugar el primer partit oficial del Club Bàsquet Granollers i ens visita el C.N. Sabadell. El partit va acabar amb el resultat de 45-15 per als granollerins. L'equip d'aquest primer partit va ser: J. Valls (4), O. Montañà (10), J. Grau, J. Rovira, J. Santaeugènia, A. Castelló (2), E. Ferrer (23), i J. Arenas (6). En acabar el campionat, el nostre equip i l'equip de l'España Industrial, que va acabar la competició imbatut, varen ascendir a la Categoria Tercera Preferent.
Durant la temporada 1947-48 la marxa ascendent del C.B. Granollers és manifesta. Aquesta temporada l'equip del C.B. Granollers estava format per J. Valls, E. Ferrer, O. Montañá, F. Pregona, P. Reus i F. Escarmís. A la primera volta, es van guanyar tots els partits a excepció del desplaçament a Sitges, amb un resultat final de 32-28. En la segona volta, només es va perdre el partit jugat en el terreny del Sant Adriá per 42-14. S'havia aconseguit l'ascens a Segona Preferent Grup B. La classificació final va ser:
1. C.B. Arenys
2. C.B. Granollers
3. C.B. Sant Adriá
4. C.B. Sitges
...etc, ...etc,
Ara bé, la Federació va permetre que el nostre equip jugués a la "Pista Rosa" a tercera preferent però no a Segona, donat que els graons laterals estavan situats a pocs centímetres de les ratlles de senyalització, i en aquesta categoria les normes eran molt més estrictes. El patrimoni del Club era inexistent, la caixa estava buida, i la junta directiva no disposava de cap solució per a fer front al problema. Els únics ingressos que es disposava venien dels socis que, amb la rifa d'un aparell de ràdio, amb prou feines arrivaben a cobrir les despeses de la temporada. Els jugadors es pagaven l'equip i a més tots eren socis i col.laboraven en tot el que podien. |
S'entra amb contacte amb l'Associació d'Antics Alumnes de les Escoles Pies, acabada de crear, ja que tots els jugadors eren ex-alumnes de l'esmentada escola. Després de moltes converses, s'arriba a un acord i l'equip passa a formar part de l'entitat, passant a anomenar-se E.P. Granollers. Es treuen les cistelles de la "Pista Rosa" i es colocan en el nou terreny de joc: el pati de l'escola. Així, en aquest any 1948, l'equip passa a ser Secció de Bàsquet de l'Associació d'Antics Alumnes de les Escoles Pies de Granollers, i la junta directiva traspassa els seus poders a la Junta de l'Associació. El Sr. Pere Mogas es fa càrrec de la direcció de l'esmentada Secció. |

Pere Mogas |
| Ell, juntament amb el Pare Jaume, formaren un tàndem al qual el nostre bàsquet ha d'agrair moltes coses. La plantilla estava constituida per: J. Valls, A. Montañá, P. Reus, P. Font, J. Grau, J. Santaeugènia, F. Pregona i E. Ferrer. L'entrada als partits de bàsquet era gratuïta, però a partir d'aquesta temporada, es cobraven 3 ptes. per veure jugar el nostre equip, i es van fer els primers socis, que pagaven pel carnet 10 ptes. mensuals. La trajectòria del E.P. Granollers va ser brillant aquesta temporada 1948-1949. Un sol partit perdut, en la primera volta, ens va colocar segons en la taula final de la classificació darrera l'Hospitalet. Aixó significava l'ascens a Segona Preferent Grup A. |
1950: Ascens a Primera Categoria Catalana Grup B
Jordi Baulies
Locutor esportiu de Granollers que retransmité per ràdio Granollers per primera vegada un partit de bàsquet: el partit de promoció a Primera des de les Escolas Pies. |
|
La temporada 1949-1950 va ser també una gran temporada. Jugavem per primera vegada al grup A de la Segona Preferent. En aquesta nova categoria només es perden tres partits (devant del Sant Adriá per 41-21 en el seu terreny i amb el mateix equip a casa nostre per 14-20, i en el terreny de l'Hospitalet per 46-23). Un altre rècord a tenir en compte en aquesta temporada, per els amants de les estadístiques: en el partit jugat al Prat devant el U.E. Prat, la primera part va acabar amb el resultat de 0-15. L'equip local no va ser capaç d'aconseguir ni un sol punt devant del granollers, récord que encara no s'ha igualat. Al final ens classificàrem en un segon lloc que ens donà l'opció de disputar la promoció per a l'ascens a Primera Categoria Grup B.
|

E.P. Granollers 1.950
Equip que guanyà al Reus Ploms en el seu terreny de joc. |
| Cal recordar que en aquell any el Grup A d'aquesta primera categoria estava format pels "grans" com eren el Joventut, Barcelona, Espanyol, Laietá, etc. La promoció per a l'ascens es disputà a doble partit contre el Reus. El partit d'anada celebrat a Reus es va resoldre sense cap dificultat per 27 a 40 jugant amb J. Grau, J. Santaeugènia, F. Pregona (10), E. Ferrer (22), P. Reus (6), J. Busqués y P. Font. El següent diumenge el nostre terreny ofería un aspecte de públic i d'ambient que mai no s'havia vist. Per primera vegada es va fer a Granollers una retransmisió esportiva per ràdio. El locutor del partit va ser Jordi Baulies. Tota la ciutat seguí el desenvolupament del partit, que acabà amb un clar 46-17 per a l'E.P. Granollers. Els protagonistes foren: J. Santaeugènia, J. Grau (6), O. Montañà (4), F. Pregona (18), E. Ferrer (14), P. Reus, J. Busqués (4) i P. Font. L'equip ja era a Primera Categoria Catalana Grup B. En aquesta categoria es va mantenir l'equip la següent temporada 1950-1951. |
1951: El futbol garanteix la continuitat del bàsquet
Josep Boix
President del club de futbol C.D. Granollers

Primer Equip de la Secció de bàsquet del C.D. Granollers
En peu: J. Busquès, F. Pregona, C. Daví, J. Escapa, J. Valls, J. Grau, J. Moreno
Agenollats: F. Umbria, F. Grau, E. Ferrer i A. Rius
|
Nous problemas inquietan el nostre equip. El fet de jugar a Primera Categoria afecta sensiblement l'economia de l'entitat: desplaçaments llargs, despesses arbitrals més cares, la temporada es més llarga i l'Associació d'Antics Alumnes no pot afrontar un pressupost que s'ha anat inflant a l'anar pujant de categoria una temporada darrera l'altre. Es fan gestions per tal de què l'equip pugui èsser una secció del club de futbol C.D. Granollers. Finalment, Josep Boix, president d'aquest club de futbol, assegura la continuitat del bàsquet. Després de quasi 20 anys, el bàsquet torna al carrer Girona, però amb l'equip militant a Primera Categoria. La nova junta directiva de la secció de bàsquet del C.D. Granollers va estar formada per:
President: Joan Cot
Secretari: Josep Ulldemolins
Delegat d'equip: Jordi Baulies
Delegat de camp: Pere Mogas
En aquesta nova etapa (temporada 1951-1952) el primer partit es va disputar a casa amb la visita de l'Horta de Barcelona i l'equip va guanyar per 40 a 33: J. Santaeugènia (2), J. Escapa (2), A. Rius (7), O. Montaña (8), E. Ferrer (13), J. Busquè (2), F. Escarmís i C. Daví. Aquesta temporada acabà amb una magnífica trajectòria. En primer lloc el Laità seguit del Granollers, Horta, Mataró, Manresa, etc....Es jugava en el camp de fútbol del C.D. Granollers, i cada vegada hi havien més afeccionats. Al acabar el campionat, es començaren les obres del nou camp de bàsquet. Es construeix una magnífica pista amb una grada lateral i una inastal.lació elèctrica per poder utilitzar-la de nit si era necessari.
Un extens programa va tenir lloc el dia de la inauguració de la pista de bàsquet del C.D. Granollers, dins els actes en motiu de la Festa Major de l'any 1952. Va efecuar el "saque d'honor" Ramona Boix, filla del president del Club de Futbol Sr. Josep Boix, i presidí l'acte l'alcalde de la ciutat Sr. Font Llopart. Comença la temporada 1952-1953 amb aquesta plantilla: J. Busquès, F. Pregona, C. Daví, J. Escapa, J. Valls, J. Grau, J. Moreno, F. Umbria, F. Grau, E. Ferrer i A. Rius. Novament, s'aconsegueix mantenir la categoria.
La temporada 1953-1954 s'inicià el mes de setembre amb el partit celebrat enfront l'Arenys i es guanyà amb un resultat prou significatiu (44-43): J Grau (12), F. Pregona (19), J. Escapa (2), E. Riquer (2), J. Comas y J. Rodríguez. Hi havia les baixes de O. Montaña y E. Ferrer, que a la temporada següent deixen pràcticament de jugar a bàsquet. Tanmateix, l'any 1954 hi ha una altra baixa sensible a l'equip; F. Pregona deixa el bàsquet i es passa a la pràctica del handbol. El delegat de l'equip, Sr. Ulldemolins, no va poder lluitar contra el poder persuasiu dels dirigents de handbol. Es va acabar la temporada mantenint la categoria amb una discreta puntuació a la taula classificatòria. |
1955: L'accident de Tàrrega
Per a la temporada 1954-1955, per primera vegada, es contracten els serveis d'un entrenador, Josep Saura del Mollet. Comença aquest any el camiponat de Catalunya Jovenils en el qual el C.D. Granollers participa per primera vegada amb el nom de C.D. Granollers-Joventut. Aquest primer equip jovenil estava entrenat per D. Alberch i jugavan: J. Espina, A. Garcia, J. Comas, M. Molins, J. Comas, A. Brugués i J. mauri.
El diumeng 13 de març de 1955 va ser especialment tràgic pels membres de la secció de bàsquet del C.D. Granollers. Els equips masculins i femenins del club, acompanyats de directius i familiars, es disposavan a viatjar fins a Lleida per enfrontar-se al Artorcha d'aquella capital. Els homes en partit de lliga i les dones en encontre amistós. A només un quilòmetre de Tàrrega, l'autobús que portava els expedicionaris es va precipitar fora de la carretera i va colisionar amb un arbre que estava situat a uns sis metres de la vía. L'accident va ser molt aparatós i va resultar trascendental pel futur del nostre club que, a partir de llavors, va passar una gran crisi. Malgrat la gravetat d'alguns dels ferits, tots van recuperar-se feliçment.
La temporada 1955-56 començà amb un esdeveniment important per a Granollers. La selecció Espanyola de bàsquet, en partit preparatori per als Jocs del Mediterrani ens va visitar. Va ser un partit amistós entre dues formacions de la mateixa selecció dividides en "rojos" i "blancs". Al final guanyaren els rojos per 49-44 i els vallesans van poder contemplar les excel.lències del bàsquet dels de Díaz Miguel: Kucharski, Bonareu, Trujillano....Va ser un a temporada molt irregular i l'última derrota a casa, davant l'Hispano Francés (25-68) fa que l'equip perdi la categoria i baixi a segona regional.
En la temporada 1956-1957, després del daltabaix de la temporada anterior, el C.D. Granollers manté prácticament la mateixa plantilla. Un equip molt renovat i jove que, mica en mica, anirian millorant: Roca, Molins, Jané, Tomé, Brugués, Brichs, Comas, Bonay, Mallol, Domènech i Navarro. Es complí l'objectiu que era mantenir la categoria. Si en aquesta temporada s'ha de destacar alguna cosa és la magnífica acceptació del bàsquet de la pedrera. L'equip infantil es situà al primer lloc al final de la competició en el Campionat de Catalunya i va ser l'únic equip que va vèncer al campiò de l'època (Liceu Francès) en dues ocasions: 9-28 i 23-20. |

Equip Jovenil del C.D. Granollers-Joventut
J. Espina, A. Garcia, J. Comas, D. Alberch (Entrenador), M. Molins, J. Comas, A. Brugués i J. Mauri

Accident a Tàrrega
13 Març 1.955
|
1957-1958: Donem pas a la pedrera.
Després de la temporada anteriorque havia estat de transició, el C.D. Granollers recupera forces i selecciona jugadors de la pedrera per a l'equip senior d'aquest any: Rodríguez, Tomé, Dasquens, Roca, Domènech I, Jané, Bonany, Comas, Brichs, Domènech II, García, Ferrer, Boet i Molins.
Amb aquestes incorporacions i amb la moral ben alta, el Granollers comença la temporada pensant en l'ascens de categoria. Abans de començar l'última jornada de la competició, el C.D. granollers podia entrar en a la lligueta d'ascens si el Viladomiu perdia a casa amb el Navas i el C.D. Granollers vencia al Vic. Un cop més, la mala sort anà en contre dels nostres i el Viladomiu aconseguí, tal com es mereixia, la plaça per la promoció.
|
|